Neteges Escobar

telefon

Traslladar aigües negres ja ve de lluny

Traslladar aigües negres ja ve de lluny

Fa poc en el nostre Twitter dèiem que l’aigua era incolora i només elements externs podien donar color a aquest element així com contaminar-la.

 

Avui parlarem de les aigües negres o residuals i farem un petit recorregut històric.

Definició de la RAE: Aigües negres “1. f. La que procedeix d’habitatges, poblacions o zones industrials i arrossega brutícia i detritus. ”

Des que els humans vam decidir organitzar-nos en comunitats una de les grans preocupacions ha estat el com desfer-se dels excrements i residus que creem. Actualment, hi ha equips professionals especialitzats que poden transportar aquestes aigües estancades i brutes amb les màximes garanties cap a zones segures per a la salut. A Neteges Escobar tenim el millor equip humà i les eines més modernes per a realitzar el servei de Transport d’Aigües Residuals de la forma més ràpida i segura.

Però no sempre van utilitzar tecnologia puntera, tot va començar amb “tecnologia bàsica” i de forma manual desplaçant els residus cap a llocs apartats. A poc a poc van anar creant latrines, canalitzacions i espais adequats allunyats dels habitatges.

Fem un repàs ràpid a la història…

En ciutats prehistòriques ja trobem alguns signes de sistema de clavegueram molt bàsic, encara que la seva funció principal era l’evacuació de l’aigua de pluja i no la separació de residus.

Fa aproximadament 7.000 anys a la ciutat de Jericó s’emmagatzemava l’aigua en pous que després era repartida per les ciutats més properes. La nul·la cura del seu emmagatzematge com el seu transport mitjançant canals senzills, excavats a la sorra o roques feia d’aquesta pràctica un focus d’infecció continuat.

Si ens apropem una mica més als nostres temps, només a 1.500 anys del dia d’avui trobem els egipcis que van començar amb una cosa semblant a la depuració (bullien l’aigua) i al transport mitjançant tubs buits (troncs buits de palmera).

Ja a l’antiga Grècia trobem espais específics per a les latrines amb orificis al sostre per ventilar. Aquest luxe només era per a la gent de diners, els homes i dones del carrer tenien el mecanisme de l’”Aigua va!” I llançaven les aigües negres directament al carrer. També es va construir la primera xarxa de distribució d’aigua a gran escala amb ceràmica, fusta o metall. Encara amb aquest sistema no separaven les aigües dels excrements ni substàncies contaminants.

En èpoques romanes es van construir grans aqüeductes per a portar l’aigua pura cap a les ciutats evitant així que elements externs puguessin contaminar-la. Després de la caiguda de l’imperi romà ja es van deixar d’utilitzar.

A la fi de l’Edat Mitjana van començar a fer-se servir els pous negres, tot i ser millor que l’ “Aigua va!” seguia existint un focus d’infecció quan se situaven en zones permeables o zones altes de les ciutats. Les aigües pluvials, subterrànies i aigües residuals es barrejaven i filtraven arribant així a la població. L’única manera de tenir aigua neta era mitjançant els “portadors” que portaven aigua de fora de la ciutat sense contaminar.

En el Renaixement es van fer esforços per intentar separar les aigües netes de la pluja de les que no ho eren. Es van construir canals pluvials que conduïen l’aigua de la pluja, d’aquesta manera es podien aprofitar independentment de les aigües que poguessin filtrar els pous negres.

Els primers sistemes de depuració van ser creats en el s.XX quan es van adonar que abocar tots aquests residus al riu no era salubre. També van ser creades les fosses sèptiques.

Al 1804 John Gibb va aconseguir subministrar aigua potable a la ciutat de Paisley i 3 anys més tard va aconseguir transportar-la a altres ciutats de Glasgow.

Els parisencs van ser els primers a crear un sistema de tractament d’aigües residuals al 1806. Era un rudimentari sistema de filtres amb sorra i carbó. Pocs anys més tard, al 1827 es va construir el primer sistema efectiu de purificació d’aigües, el seu inventor va ser James Simplon.

Al 1970 la societat va començar a preocupar-se pel medi ambient i va veure insuficient els sistemes naturals de l’època, per aquest motiu es va començar a utilitzar el clor per a desinfectar i potabilitzar.

Cada vegada són més i millors els sistemes que existeixen per a separar les aigües i garantir la salut humana. Les canalitzacions directes cada vegada són més extenses i segures. Tot i això, hi ha alguns punts habitables que necessiten de l’acumulació d’aigües brutes o residuals que posteriorment requereixen del seu transport cap a zones preparades per a la seva desinfecció.

Si tens aigües residuals que necessites transportar amb totals garanties no ho dubtis i truca’ns. Tenim una flota de camions i el millor equip humà per a realitzar aquest treball de forma ràpida, efectiva i segura.

Deja un comentario

Your email address will not be published.