Transportar aigua ve de lluny

Transportar aigua ve de lluny

No diem més que una obvietat quan parlem que l’aigua potable és essencial per a la vida, ara i durant tota la història de la humanitat. És per això, que des dels nostres avantpassats més passats s’han dedicat molts esforços a transportar aigua i acostar-la al nucli de convivència humana per emmagatzemar-la i consumir-la.

Amb el començament de l’existència humana, la vida ha transcorregut a prop dels rius i llacs. Les possibilitats tècniques eren precàries i el transport d’aigua es feia complicat o impossible. És per aquest motiu que els primers assentaments es van produir prop de llocs on l’aigua potable fora de fàcil accés.

Aquestes comunitats anaven creixent i cada vegada era més complicat viure tots a prop dels rius i llacs i les necessitats anaven canviant, per aquest motiu es van començar a crear els primers canals per transportar aigua i així els primers pous, fa 7.000 anys a Jericó (Israel). Aquests canals eren molt rudimentaris, simplement excavacions a la sorra o a la roca.

A poc a poc, els mecanismes de transport d’aigua es van anar sofisticant, van començar les primeres “canonades” amb els egipcis que van utilitzar arbres buits i els Xinesos i Japonesos amb canyes de bambú.

Les comunitats eren cada vegada més grans, així com les seves necessitats. Les distàncies augmentaven i la qualitat de l’aigua precisava de tractaments. Els primers a aplicar tècniques per depurar aigua van ser els egipcis al 1.500 a.C. Les tècniques de potabilització d’aigua que utilitzaven era mitjançant ebullició amb foc, el Sol o submergint una peça de ferro cremant dins l’aigua. Un altre mètode per a la filtració d’aigua consistia en bullir-la i colar-la entre grava o sorra.

Després dels egipcis va arribar l’antiga Grècia que per les seves necessitats en nombre d’habitants i la més avançada societat van començar amb sistemes de recollida, purificació i distribució a gran escala de l’aigua, a més millorant els materials utilitzats i servint-se de ceràmica, fusta o metall per a realitzar aquest transport. També es van preocupar per construir sistemes d’evacuació d’aigües ja utilitzades i la recollida i purificació de les aigües pluvials.

Però van ser els romans a posteriori qui van fer les megaconstruccions per a la distribució d’aigua i el seu emmagatzematge, en grans quantitats, en preses artificials. A partir de les preses l’aigua es distribuïa mitjançant canonades fetes amb materials diversos (ciment, roca, bronze, plom, …).

Després vam entrar en un fosc temps de no evolució en aquest sentit, fins i tot donant passos enrere, per exemple en l’edat mitjana on la contaminació d’aigua era permanent creant greus problemes de salut.

Amb la revolució industrial tornen els grans avenços en aquest camp, conjuntament amb la inèrcia d’innovació que es vivia a l’època.

Però no va ser fins 1804 on trobem la primera ciutat amb subministrament d’aigua potable per a tota la ciutat, va ser a Paisley (Escòcia).

Deja un comentario

Your email address will not be published.